Investigació i tractament de càncer

1.Tractament

Actualment hi ha moltes línies d'investigació dedicades al tractament del càncer. Cada cop es realitzen més i més avenços médics destinats a millorar el tractament d'aquesta malaltia de caràcter genètic i a descobrir noves línies de tractament per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer.

Hi ha factors que determinen la millor via per el tractament del càncer. Aquests factors inclouen el tipus de càncer, les condicions del pacient i l'objectiu que busca el tractament: curar el càncer, evitar la seva extensió o aliviar els símptomes causats per aquest càncer. Segons aquest factor els tractaments que pot rebre aquest pacient són:

Cirurgia: la cirurgia s'utilitza per diagnosticar el càncer (biòpsia), determinar el seu estat i tractar- lo. La cirurgia com a tractament depèn de l'estat, el tipus i el tamany del càncer.

Quimioteràpia: aquesta tècnica consisteix en l'ús de fàrmacs per eliminar les cèl·lules canceroses. L'inconvenient d'aquesta tècnica és la mort d'algunes de les cèl·lules no canceroses i com a conseqüència els efectes secundaris de la quimioteràpia. Moltes de les línies d'investigació relacionades amb el tractament del càncer centren els seus estudis en evitar aquests efectes.

Hormonoterapia: consisteix en l'ús de medicaments destinats a bloquejar l'activitat hormonal de les cèl·lules canceroses per impedir la seva divisió.

Tractaments personalitzats: una de les línies de tractament del càncer més novedosa destinada a proporcionar un tractament més específic per a cada càncer proporcionant així una atenció més efectiva.

Immunoteràpia: aquest tractament fa ús de modificadors de resposta biològica per alterar i potenciar els processos naturals que du a terme el sistema immune per tal de que sigui aquest el propi encarregat de combatre i eliminar el càncer.

Assaigs clínics: són els encarregats d'evaluar els fàrmacs i l'efectivitat dels tractaments per al càncer per tal d'aconseguir millorar i progressar en les línies de tractament contra aquesta malaltia.

Aquests assaigs consten de quatre fases en les que s'estudien els efectes del fàrmac o teràpia tant negatius com positius, es determina la seva efectivitat, es compara amb la terapia estàndard i s'evalua l'eficàcia amb els diferents càncers.

2.Agents cancerígens

El 75-80% dels càncers són provocats per agents externs com exposició a qualsevol tipus de radiació, estar en contacte amb agents químics perjudicials per la salut o dur a terme accions poc saludables per al nostre organisme. L'altre 25-20% dels casos es desconeix la causa concreta que provoca l'aparició del càncer però es pensa que es podrien tractar de mutacions aleatòries i espontànies o a agents externs desconeguts.

Les principals causes que suposen un factor de risc per el desenvolupament d'un càncer són: L'edat, l'alcohol, el tabac, la mala dieta, gèrmens infecciosos, exposició a la radiació solar, exposició a agents químics contaminants, desordre hormonal, etc.

Per tal de prevenir el càncer el més important es mantenir un hàbit de vida saludable. No fumar, mantenir una bona dieta, portar una vida físicament activa, controlar el consum d'alcohol, hevitar llargues exposicions a la radiació solar o a altres tipus de radiació i sotmetre's de tan en tan a revisió són les principals mesures preventives per la prevenció del càncer.

3.Diagnòstic del càncer

Per diagnosticar un càncer el procediment no és gaire diferent a els mètodes emprats per diagnosticar altres enfermetats. Primer és realitza un historial clínic i una exploració físicament del pacient per evaluar el risc i les possibilitats que te aquest de patir un determinat tipus de càncer. Al realitzar l'historial clínic d'un pacient amb càncer els símptomes més comuns manifestats per aquest són: febre, cansanci i esgotament general, dolors físics, canvis en la pell, etc.

En funció del resultat i segons els possibles diagnòstics és realitzen diferents proves per determinar si el pacient pateix càncer i si és així determinar de quin tipus de càncer es tracta.

No sempre es possible identificar precoçment un càncer degut a la falta de manifestació d'aquest o que segons el tumor no es possible realitzar proves que diagnostiquin el càncer, però en la majoria de casos les probes que es realitzen per determinar l'existència d'un càncer són: proves analítiques, proves d'imatge o estudi de teixits.

Les proves analítiques són generalment el primer pas per l'estudi del pacient. Normalment la prova més senzilla i determinant es l'anàlisi de sang ja que a través d'aquest s'analitzen uns determinats valors de diferents substàncies transportades per la sang, si aquests valors són anormals la persona podria patir algun tipus de malaltia. Per determinar un càncer s'evaluen els marcadors tumorals que són substàncies que varien dels valors normals quan una persona pateix un càncer.

També es poden realitzaranàlisis d'orina, d'excrements, del líquid cefalorraquidic o del líquid pleural.

Les proves d'imatge permeten obtenir imatges de l'interior del cos. Són importants per obtenir informació sobre la localització, el tamany i l'extensió del càncer. Les més conegudes són la radiografia XR, el TC o escàner, la resonància magnètica nuclear (RMN), l' ecografía i l'endoscopia.

Els anàlisis de teixits es realitzen quan en les anteriors proves s'observen certes anomalies en l'organisme. Aquest anàlisis és necessari per confirmar o descartar que aquestes anomalies sospitoses de l'organisme es tracten d'un càncer. A l'hora de fer l'analisis es poden prendre mostres de la cèl·lula afectada (Citologia) o prendre mostres del teixit en si (Biòpsia).

4.Situació actual del càncer

-Actualment el càncer és la principal causa de mortalitat en tot el món.

-Els càncers més freqüents diagnosticats en homes en l'actualitat són: el càncer de pulmó, el de pròstata, còlon, recte i fetge.

-Els càncers més freqüents diagnosticats en dones en l'actualitat són: el càncer de pulmó, el de mama, recte, còlon i coll uterí.

-Les principals causes que produeixen aquests càncers en l'actualitat són: obesitat, falta d'activitat física, dieta poc saludable, consum d'alcohol i sobretot de tabac.

-El tabac és el responsable del 70% de morts mundials per càncer de pulmó.

-Els càncers més agressius i amb una taxa de mortalitat més alta són el pulmonar, l'hepàtic, el gàstric, el colorectal, el mamari i el càncer d'esòfag.

-Els càncers menys agressius i amb una taxa de mortalitat més baixa són el sarcoma, el de testicle, de nasofaringe, tiroides, coll uterí i el melanoma.

5.Centres d'investigació i tractament del càncer a Barcelona

Catalunya i en especial Barcelona compta amb els millors centres de referencia respecte al tractament del càncer a nivell mundial.

Instituts oncològics de centres hospitalaris com TEKNON, Dexeus o l'Institut oncològic de Baselga de Quiró són considerats dels millors centres per al tractament del càncer a nivell mundial. Aquests centres han centrat les seves línies de recerca en aconseguir les millors tècniques per el diagnòstic i l'abordatge multidisciplinari oncològic per disposar d'últimes tècniques en cirurgia oncològica, cirurgia esterotàctica, radioteràpia i quimioteràpia i cirurgia reconstructiva immediata. 

Aqest treball ha estat realitzat amb la informació extreta de la conferència de la doctora Elena Sancho