Pràctica de laboratori: Determinació dels grups sanguinis

DETERMINACIÓ DE GRUPS SANGUINIS

Objectius: Amb aquest experiment el que volem és identificar els grups sanguinis de cadascú i aprendre el funcionament dels antígens indels anticossos.

Fonaments teòrics: Els grups sanguinis vénen determinats pels antígens acoblats als eritròcits de la sang. En funció de quins antígens hi ha, hi haurà uns anticossos determinats. El grup A té l'antigen A i l'anticos B. El grup B té l'antigen B i l'anticos A. El grup AB té els antígens A i B i no té cap anticos per aquests antígens. El grup O no té antígens i té els anticossos A i B. Això fa que el grup AB pugui rebre sang de tots els grups,ja que no té cap anticos específic per cap dels antígens de la resta de grups. El grup A pot rebre sang dels grups A i O, perquè són els que no tenen anticossos contra l'antigen A. El grup B pot rebre dels grups B i O, ja que són els que no tenen anticossos que reconeguin l'antigen B. I el grup O només pot rebre del grup 0, ja que els altres grups tenen antígens A i/o B, els quals serien reconeguts pels anticossos del grup O com a extranys, i per tant atacats.

Els antígens A i B vénen determinats pels gens dominants A i B, respectivament. Així doncs, perquè una persona sigui del grup A o bé els seus progenitors li han trasmès el genotip A i gen recessiu, o bé A i A. Pel grup B passa el mateix però el gen dominant és el B, i el seu genotip ha de ser B i B, o B i gen recessiu. En el cas del grup AB, han de tenir per força els gens A i B dominants. El grup O ha hagut de rebre els dos gens recessius.

Sabent això, en aquest experiment hem emprat els anticossos A i B per fer la determinació dels grups. Així doncs, si la sang dóna positiu amb anticos A, ets grup B; si dóna positiu amb l'anticos B, ets del grup A; si dóna positiu amb ambdós ets del grup AB i si no dóna positiu amb cap, del grup O.

Material:

Sèrum humà anti-A, anti-B

Portaobjectes

Escuradents plans

Llancetes esterilitzades

Alcohol

Procediment: Després de desinfectar amb alcohol, es fa una punció amb una llanceta esterilitzada en el dit índex o en el dit polze. Es prepara un portaobjectes ben net. Dipositem una gota de sang en un extrem del porta i una altra a l'altre extrem (fig. 1). Deixem caure, sense tocar, una gota de sèrum anti-A (color blau) sobre la primera gota de sang i una gota de sèrum anti-B (color groc) sobre la segona (fig.2).  Amb un escuradents removem bé cada gota procurant que no hi hagi cap barreja (fig.3). Es deixa reposar uns 20 segons i després imprimim un suau balanceig al porta. Observem la possible aglutinació (fig.4).

(Fig.1)

(Fig.2)

(Fig.3)

(Fig.4)

Resultats: La figura 4 ens mostra que, al portaobjectes de dalt, que correspon a les gotes de sang dipositades pel Lluís Camprubí, no hi ha hagut cap tipus d'aglutinació. El resultat del segon porta, que conté la sang d'en Gerard Roch, és el següent: hi ha hagut aglutació a la gota a la que li hem afegit l'anticos A.

Conclusions: A partir d'aquests resultats podem concloure que en Lluís és del grup O, ja que no té ni l'antigen A ni el B perquè no hi ha hagut aglutinació quan hem afegit els anticossos. La sang d' en Gerard, en canvi, ha patit una aglutinació quan se li ha afegit l'anticos A. Per tant, és del grup A, perquè aquest anticos reconeix l'antigen A.